 |
Què és
el Canvi Climàtic
A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos
(sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte
d'hivernacle. Absorbeixen i reemeten la radiació infraroja i d'aquesta
manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen
a que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º
C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant,
un fenomen natural de l'atmosfera. Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle
perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja
també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen
els hivernacles.
El problema actual és que la quantitat a l'atmosfera d'aquests gasos naturals
amb efecte d'hivernacle ha augmentat i que a més se n'hi han abocat d’altres
que no estaven presents de forma natural.
Segons la gran majoria dels experts, aquest increment en la concentració de
Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) augmenta l’escalfament global
de l’atmosfera i la superfície terrestre, provocant així un
canvi climàtic.
Gasos amb efecte d'hivernacle
Els gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) són components gasosos de l'atmosfera,
tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja.
A mesura que s’incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja
absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions és major, la qual
cosa contribueix a que la temperatura mitjana de la Terra augmenti.
Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són:
| - |
el
diòxid de carboni (CO2), |
| - |
el metà (CH4), |
| - |
l'òxid
nitrós (N2O), |
| - |
el vapor
d'aigua, |
| - |
l'ozó, |
| - |
els halocarbons:
els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC)
i l'hexafluorur de sofre (SF6). |
Els quatre primers es troben de forma natural a la composició de l'atmosfera.
L'activitat industrial, en cremar combustibles fòssils, desprèn
grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrogen. El metà es
genera com a resultat de l'activitat agrícola i ramadera. Els halocarbons
són d'origen antropogènic i es van començar a fabricar a
partir dels anys quaranta.
Conseqüències del canvi climàtic
Aquest canvi posa en perill la composició dels ecosistemes naturals, la
seva capacitat de recuperació i la seva productivitat, així com
el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de
la humanitat.
En concret, les conseqüències del canvi climàtic pronosticades
pels científics del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
(IPCC) són les següents:
| - |
augment
de la temperatura mitjana d'1,4 a 5,8 ºC durant aquest segle, |
| - |
desertificació de
certes zones del planeta, |
| - |
pluges
de caràcter torrencial en d'altres zones, |
| - |
pujada
del nivell del mar d'entre 9 i 88 cm per a l'any 2100, que
inundaria
zones avui densament poblades, |
| - |
difusió de
certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima
temperat. |
Enllaços d’interès
Oficina Catalana de Canvi Climàtic
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/inici.jsp?ComponentID=112592&SourcePageID=593#1
Informe Stern
http://www.hm-treasury.gov.uk/independent_reviews/stern_review_economics_climate_change/
stern_review_report.cfm
Point Carbon
http://www.pointcarbon.com
CO2 solutions
http://www.co2-solutions.com
|
 |
|